Contes amb valors

Per als més petits, aprendre valors importants a través de contes és la forma més senzilla i divertida, ja que estaran assimilant mentre es deixen portar per fascinants històries. Per això, Món Primària et proposa aquesta sèrie de contes amb valors perquè els més petits interioritzin els seus ensenyaments i les portin al seu dia a dia.

Llibres per a nens sobre emocions

Aquesta selecció inclou llibres que parlen de moltes emocions a manera d'eina per mostrar els diferents sentiments que portem dins.

LABERINTO DEL ALMA

Un llibre per als més petits que ajudarà a conèixer, reconèixer i expressar les seves emocions ajudant-se de "sentimentòmetre" on pintar i mesurar la seva emoció.

MONSTRO TRISTE, MONSTRO FELIZ

Aquest m'agrada perquè a part que ajuda als més petits a conèixer les emocions, permet treballar-les a partir d'una cosa tan temut per a ells, els monstres, i veure que realment allò que tant temen, també pot tenir sentiments. D'altra banda, porta 7 màscares de monstres amb diferents emocions per jugar amb elles.

                                                                

                                                                        

DIARIO DE  EMOCIONES                                                                                      

Un diari on interactuar amb ell per poder sentir, expressar i crear les nostres pròpies sensacions sobre les emocions que vivim. Una manera de treure fora allò que portem dins per mitjà de propostes creatives.

                                                                              

           

                                                                 Sentiments

                                                                                  

El plaer dels TIC a l'aula

 Cada vegada són més comuns els centres que han integrat les TIC a les aules d'Educació Infantil: ordinadors, pissarres digitals, càmeres fotogràfic ques digitals, càmeres de vídeo ... En alguns centres d'Aragó, hi ha un ús del Tablet PC acompanyat del vídeo projector a les aules d'infantil, seguint el model que prima en aquesta comunitat autònoma d'introduir un Tablet PC per l'alumnat del tercer cicle de Educació Primària. Per tot això, ha arribat el moment de refl exionar sobre la situació en què ens trobem i analitzar si aquesta incorporació de les TIC es està realitzant de la manera més adequada; la inversión que s'està duent a terme és ingent, l'esforç per part dels centres i els docents és molt important i els nostres alumnes, estan millor o pitjor preparats que abans? ¿Ha millorat la qualitat de la seva formació? Estan més motivats? ¿Realitzen avenços importants en la seva formació? ... Aquestes i altres preguntes tenen una fàcil resposta: segons l'ús que d'elles es realitze.

                                                   
                                                               

El somni i el descans

És important tenir en compte les activitats que poden organitzar-se per afavorir el descans del nen. Algunes formes de contribuir al descans poden ser a través de: el joc, l'exercici físic i la relaxació.

Abans del descans (anar al llit), els pares han de proporcionar en primer lloc una activitat moguda en la qual el nen descarregui tota l'energia i just abans d'anar a dormir una activitat relaxada.

Les alteracions del son es produeixen quan el nen es desperta a la nit, després d'haver-se adormit.

Els nens amb alteracions de tipus emocional, els nens molt actius o els molt interessats per qualsevol cosa i que sempre estan excitats, són els més propensos a despertar-se durant la nit.

Moltes de les dificultats que té el nen es deuen a l'adaptació que el procés evolutiu comporta (dentició, moments emocionalment intensos, fam, bolquer brut ....).

Què caldrà tenir en compte?

- En primer lloc, al final de la jornada ha d'evitar-se qualsevol tipus d'excitació i anar preparant aquesta transició (activitat- descans) d'una manera suau.

- Es mantindran constants una sèrie de factors perquè actuïn de coordenades orientadores en aquesta conducta. Per exemple:

- Mantenir un horari constant per anar-se'n al llit.

- Seguir tots els dies la mateixa seqüència abans d'anar al llit.

- És important que en el seu quart no hi hagi res que pugui distreure'l.

En tot cas,, els pares han tner present que el que facin per atendre al nen quan es desperta a la nit la primera vegada, probablement hagi de repetir-ho durant diversos anys.

Per tant, és important tenir en compte aquestes consideracions per triar la pauta que es consideri més apropiada, entre les quals cal destacar:

- Aixecar-se, agafar al nen i portar-lo a seu llit.

- Aixecar-se, agafar al nen i bressolar-en braços.

- Aixecar i anar parlar amb el nen i relaxar-lo.

- Parlar al nen des del propi dormitori o des del passadís fins que es tranquil·litzi.

Posar límits i normes en l'etapa infantil

La família a la casa i el professorat a l'escola, han de posar límits en l'espai i en el moment en què es dóna la situació de conflicte.

Les normes han de ser propostes, elaborades i compartides per tots perquè tinguin sentit educatiu.

PER QUÈ SÓN NECESSÀRIES LES NORMES?

Els límits són tan necessaris com l'afecte i les
atencions que els brindem als nostres nens i
nenes ja que sense elles els nens:

- Seguirien actuant de manera impulsiva sempre.

- No aprendrien que hi haurà moments en què no
puguin aconseguir el que vulguin (poca tolerancia
a la frustració).

- No es responsabilitzarien del seu comportament.

COM TRANSMETRE LES NORMES ALS NENS?- Han de ser clares (expressar-les amb un llenguatge senzill i preferiblement davant del nen, mirant-i no gritándoselo des de lluny).

- Han de ser conseqüents, és a dir, si diem alguna cosa el complim. Per exemple: "si pegues, no jugues", i si el nen pega, li vam asseure sense jugar (pel que hem de posar normes que puguem complir i que la conseqüència sigui immediata).

- Han de ser constants; no canviar-la contínuament depenent, per exemple, del nostre estat d'ànim o de l'esforç que suposi o del temps que es tingui.

- No fer en el seu lloc el que ells i elles poden fer per si mateixos (graduar l'exigència i anar retirant l'ajuda progressivament).

- Elogiar i reconèixer els valors positius.

RECOMANACIONS DAVANT LES REBEQUERIESSabem que les rebequeries, són una manera de buscar límits. Solen ser més problemàtiques quan els nens coneixen la manera de fer cedir als seus pares, o entenen que així poden manejar als altres. Davant aquestes situacions, algunes recomanacions són:

· Tenir un lloc per a les rebequeries (per exemple una cadira, al passadís ...).

· No tractar de raonar amb el nen en ple arrencada emocional (suplicar, discutir o donar mil explicacions no solen tenir efecte en aquest moment).

· No prestar atenció a provocacions (crits, insults, cops de peu). Per a això podem:

o Realitzar altres activitats mentre duri la rebequeria.

o Marxar a un altre lloc (deixar-li sense públic).

o No preocupar-nos pel què diran? I tolerar sense desestabilitzar-se

El valor de la seguretat emocional durant el Període d'Adaptació a les aules d'Infantil

El període de temps que vam trigar (nens i adults)
en aconseguir un equilibri, una tranquil·litat i una
confiança que ens permet establir vincles emocionals
assegurances, l'anomenem "Període d'Adaptació".

És un procés habitualment conflictiu, ja que succeeix
quan el nen surt del seu entorn familiar, per separar-se
de les persones amb les que té una relació afectiva
privilegiada, i acomodar-se a un entorn totalment nou.

L'organització de la personalitat infantil, depèn en gran
mesura de l'estabilitat, consistència i coherència dels
vincles d'aferrament que generin.

Per tant, en absència dels pares, només és un principi fonamental, oferir al nen la possibilitat d'una relació afectiva d'afecció contínua amb un adult de referència.
Una figura que permeti que el nen disposi d'un espai psicològic propi on construir-se a si mateix, amb el suport necessari per no sentir-se perdut.

Com?
Aquesta relació vincular s'elabora essencialment en el moment de les cures individuals a cada nen (moments d'higiene, menjar, jocs corporals compartits, acompanyament davant els seus èxits, etc.).

Aquesta atenció concedida és la garantia d'un nivell d'intercanvi indispensable per a la satisfacció afectiva dels nostres nens i nenes.

Les actituds que l'educador ha de tenir cura per facilitar aquests intercanvis tenen a veure amb l'escolta i visió perifèrica del que passa a l'aula i la disponibilitat que tenim per atendre les seves necessitats.
Un vincle d'afecció segur, no podria donar-se en un nen si no donéssim resposta a:- La sensació que es satisfaran les seves necessitats i que hi ha una disponibilitat de l'educador per atendre'ls. Saber-se escoltat és fer que part d'aquesta necessitat estigui resolta. Com diu Vicens Arnaiz "escoltar vol dir estar atent". Per això és molt important la ubicació i l'actitud corporal de l'adult; mantenir certa estabilitat en la ubicació en l'espai de l'adult facilita l'accessibilitat de l'infant a aquest. Altres actituds corporals a tenir en compte és que el nen pugui contemplar el rostre i la seva expressió del professor o no moure massa per l'aula per tal que el clima i els moviments siguin pausats.- La sensació de seguretat de viure en un marc ordenat i amb límits i normes, ja que saber el que poden o no poden fer els col·loca i se senten tranquils. El nen requereix que l'adult li ofereixi unes consignes que els permeti ordenar les conductes. Aquesta seguretat ve des de l'estabilitat i la claredat de les consignes i no poden dependre el seu compliment de l'estat d'ànim de l'adult. Valors, normes i actituds, ordenen la conducta.- La necessitat de situar-se un espai segur, amb materials adequats per a la seva manipulació i amb les mesures de seguretat previstes, que a més sigui ordenat i organitzat. Una activitat ordenada només és possible en un espai ordenat, una acció respectuosa només és possible en un entorn cuidat. Espais, temps i materials han de ser ben reflexionats.- La necessitat que els pares tinguin confiança tant en la institució com a les persones concretes amb les que deixen al seu fill.- La necessitat d'acomodar-se als horaris i ritmes habituals de manera progressiva

A partir d'aquí, el nen podrà escollir mica en mica entre la seguretat del que ja conegut (estar amb els seus pares) i l'atractiu de les propostes de materials i companys, veient poc a poc l'educador com a algú en què confiar.

En conclusió, el nen superarà amb més facilitat el procés d'adaptació pel que fa senti benestar tant física com emocionalment.

Racons de Maria Montessori

Maria Montessori crea espais on se'ls ofereix diversos materials perquè el nen desenvolupe els seus capacitats de la manera més global possible, és per això, que en el propi aula divideix els espais on es desenvolupen diversos jocs i tasques d'una forma lliure i responsable , sent els espais educatius per excel·lència.

L'organització dels racons suposa la creació d'espais dins l'aula. Així, agrupa també els materials que hi ha als racons a:
- Materials per a la vida pràctica
- Materials per a l'educació dels sentits
- Materials per a l'aprenentatge del llenguatge oral, de lectura, escriptura i càlcul.

Els objectius dels racons son:
- que els xiquets triïn i siguin autònoms

- que es respecti la seva individualitat.
- que permeti als xiquets l'error.
- oferir un material organitzat i l'abast dels nens.
- organitzar l'espai de forma adequada.
- crear un mitjà que permeti ser creatiu al xiquet.

Amb aquestes premisses, alguns racons que proposava Maria Montessori:

- Racó del joc simbòlic
- Racó de construccions
- Racó de psicomotricitat
- Racó de plàstica
- Racó de biblioteca
- Racó dels jocs didàctics.

Per realizar l'avaluació dels racons, l'educador s'ha de centrar en:

1. El progrés del nen, a través de l'observació directa de cada un dels racons que existeixin. S'ha d'anotar si el nen participa de manera activa, si comença l'activitat per iniciativa pròpia, si juga sol o amb companys, si és capaç de mantenir l'atenció durant tot l'espai de temps de què disposa, si demostra plaer en realitzar l'activitat .
2. La tasca educativa: s'ha de d'avaluar el seu procés i el progrés al llarg de les sessions. És important reflexionar diàriament sobre l'acceptació dels racons i buscar-ne de nous.